Tècniques Hipopressives
Les Tècniques Hipopressives van ser creades en l’àmbit de la reeducació uro-ginecològica i des de la seva creació s’han anat desenvolupant fins a crear un sistema que té diverses aplicacions en l’àmbit de la salut, la prevenció i l’esport. El concepte clau és “sòl pèlvic”.
Per què és tan important el sòl pèlvic?
De l’estat d’aquesta musculatura depèn en gran manera la qualitat de vida, sobretot de les dones. I encara que és de vital importància per a nosaltres, moltes dones ni tan sols han sentit parlar del sòl pèvic.
Algunes ho senten per primera vegada en les seves classes prepart, unes altres ho descobreixen quan el seu metge defineix el seu problema com a “incontinència urinària”. La realitat és que poques dones tenen consciència de quina és la relació entre el seu sòl pèlvic i problemes com les pèrdues d’orina, el dolor d’esquena, les disfuncions sexuals o els prolapses.
El sòl pèlvic és un conjunt de músculs i lligaments que tanquen la cavitat abdominal inferior a manera de “pont penjant”. Aquest pont serveix per a contenir els òrgans pèlvics en el seu lloc i que aquests funcionin correctament: bufeta, úter, vagina i recte. El sòl pèlvic també dóna estabilitat a la nostra columna i la nostra pelvis. Per això tonificar-lo i enfortir-lo és tan important per al nostre benestar físic i psíquic.
Per què és més rellevant per a la dona?
Hi ha dos grans esdeveniments en la vida de la dona que resulten molt lesius per al seu sòl pèlvic: d’una banda, l’embaràs i el part vaginal i, d’una altra, l’arribada de la menopausa. En l’embaràs aquesta musculatura ha de suportar l’augment de pes que comporta el bebè i els canvis hormonals, que la fan més laxa, disminuint la seva capacitat de contenció. Això fa que fins a un 40% de les dones pateixi pèrdues d’orina en aquest període.
Quan arriba el moment del part, aquesta musculatura ha d’estirar-se tant que sense els mecanismes de defensa del propi embaràs el mal seria irreparable, encara que l’impacte varia en cada cas. Però si el part es complica amb la intervenció d’instrumental o una episiotomia, la lesió serà major.
Temps després la dona arriba a la menopausa i els canvis físics que succeeixen en el seu cos itambé afecten aquesta musculatura, sobretot si ja arriba afeblida o lesionada. Per això en aquesta etapa és molt fàcil que apareguin els problemes: la incontinència o el “despenjament” d’algun òrgan. A aquests moments clau poden unir-se altres causes que afebleixen el sòl pèlvic com són l’obesitat, el restrenyiment o la pràctica d’alguns esports.
Objectius de les Tècniques Hipopressives
La musculatura de la faixa abdominal i del sòl pèlvic està dissenyada per a exercir de sustentació dels òrgans interns, ja sigui en repòs o enfront d’una activitat que incrementi la pressió en la cavitat en la qual es troben. El problema ve quan amb l’edat, l’exercici i d’altres factors, es perd aquesta funció, relaxant-se i permetent patologies com la incontinència urinària, la caiguda d’òrgans interns o les hèrnies.
Després d’un procés de reprogramació muscular podem retornar a la musculatura aquesta funció, la faixa abdominal augmenta el seu grau de contracció involuntària en repòs, disminuint el perímetre de cintura i millorant la resposta enfront dels increments de pressió.
Les sessions són precedides per una sèrie de test que han de ser realitzats per un EP certificat. Mitjançant l’execució d’unes postures i moviments determinats ordenats i rítmics s’aconsegueixen la integració i memorització de missatges propioceptius, sensitius o sensorials. La utilització de les diferents Tècniques Hipopressives permeten retornar a la musculatura –especialment de la cavitat abdomino-pèlvica– la funció per a la qual va ser dissenyada.
Beneficis de les Tècniques Hipopressives
Redueix la cintura
Els abdominals hipopressius redueixen la cintura perquè contreu la faixa abdominal de forma no voluntària. Això augmenta el to de repòs de la teva faixa abdominal. En relaxació et veuràs amb un abdomen més pla i dur.
Disminueix el dolor d’esquena
Els exercicis hipopressius fan que les vèrtebres se separin i que siguin descomprimides per la disminució de la pressió de manera que les lumbàlgies, dorsàlgias i altres molèsties de l’esquena disminueixin o desapareixin.
Millora la funció sexual
L’augment del rec sanguini i l’augment de sensacions en la zona genital augmenten el desig, les sensacions i el control en tot el referit amb el sexe.
Augmenta el rendiment esportiu
La millora de la musculatura respiratòria, l’augment de glòbuls vermells, la millora postural i biomecànica provoca un gran augment del rendiment esportiu. Els glòbuls vermells, la EPO i altres paràmetres sanguinis augmenten en major proporció que als entrenaments d’altura.
Soluciona i preveu la incontinència urinària
Totes les recerques mostren disminucions molt elevades de la incontinència urinària fins i tot en dones d’avançada edat. L’augment de la sustentació que fa un sòl pèlvic competent i la recol·locació de la bufeta són algunes de les explicacions.
Preveu hèrnies
Les hèrnies abdominals, inguinals, umbilicals, discals, vaginals i les pubàlgies tenen el seu orígen en diversos factors, entre ells n’hi ha dos de molt importants:
- Un augment de pressió a la cavitat abdominal
- Un teixit que no aguanta aquesta pressió
Els hipopressius augmenten el to muscular de la faixa evitant que els lògics augments de pressió dels esforços, la tos o la pràctica de certs esports provoquin hèrnies.
Excel·lent mètode pre i post part
El mètode hipopressiu va sorgir de la fisioteràpia postpart i és considerat com el millor mètode de preparació per al part i de recuperació d’aquest, sent aplicat en hospitals i clíniques de molts països.
Millora la funció respiratòria
Els músculs inspiradors i espiradores són potenciats, això soluciona problemes d’asma i millora la captació i l’aprofitament de l’oxigen.
Millora la postura i l’equilibri
Els abdominals hipopressius proporcionen una regulació del to muscular general. Disminueixen els excessos de to d’alguns grups musculars que tenen un excés del mateix i augmenta el to dels músculs que tenen un defecte d’aquest. És el que es coneix com “normotonització” i proporciona unes millores posturals evidents en poques sessions.
Soluciona i preveu les caigudes d’òrgans interns
L’aspiració que es provoca dins de l’abdomen fa que la bufeta, el recte i, en les dones, l’úter es recol·loquin fàcilment en el seu lloc.
Com es fan els exercicis hipopressius?
Les tècniques hipopressives es realitzen a través d’exercicis físics rítmics complexos de reprogramació corporal que permet al sistema nerviós cerebral modificar l’esquema corporal i emocional, i que tenen la característica en comú d’aconseguir una disminució de la pressió intra-abdominal (aproximadament 50 mmHg). Els test diagnòstic i les primeres sessions han de realitzar-se amb un professional Certificat fins que el pacient integri la tècnica correctament i sigui capaç de realitzar-la per si mateix o en grup, les tècniques són complexes pel que si no es realitzen correctament i sota la supervisió d’un especialista qualificat poden donar resultats totalment diferents als esperats. El professional farà una valoració general de l’estat de la salut de la persona per a detectar possibles condicionants o realitzar les recomanacions adequades en cada cas per a assegurar l’efectivitat de l’exercici.
Que és la reprogramació?
La musculatura de la faixa abdominal i del sòl pèlvic a causa dels constants augments de la pressió abdominal en la vida quotidiana i esportiva, a la inactivitat, als embarassos,…perd la funció per a la qual està dissenyada, que és la d’exercir de sustentació dels òrgans interns situats en aquesta. Amb els exercicis hipopressius, retornem aquesta funció reprogramant la resposta muscular davant aquestes circumstàncies. Incrementa el to muscular en repòs, que és la contracció muscular sostinguda i involuntària. Disminuint el perímetre de cintura. Millora la resposta perquè dóna suport central davant de les activitats que demanden força.
Quant temps cal dedicar-hi?
Encara que depèn de la situació de partida de cada persona, sol durar uns dos mesos i pot arribar a sis, encara que requereix que els exercicis es realitzin correctament i de manera constant, uns 20 minutos, dos dies a la setmana en el primer mes i cada dia o quatre a cinc dies en el següent serien suficient. La reprogramació acaba quan es realitzen els test amb el resultat esperat. A partir d’aquest moment, només serà necessari un manteniment periòdic. En només dos mesos es veuen importants beneficis.
Si vols saber-ne més posa’t en contacte amb la Viqui. Ho pots fer via WhatsApp o trucant-la (692 850 083). També li pots enviar un mail a magatzem.yoga -arroba- gmail.com